Joomla project supported by everest poker review.

 

Grècia, un museu vivent. Com guardar viu un patrimoni folklòric.
El Correu de la Unesco, 02/1996, pp 34-35.
 

    El Tetre de Dansa Grega Dora Stratou, situat a cel descobert enmig de la pine­da que cobreix les faldes del mont Filòpappos, davant de l'Acròpoli d'Atenes, actual­ment és gairebé tan famós com la seva prestigiosa veïna. Fundat el 1953, aquest "mu­seu vivent de la dansa grega" és alhora un conservatori, un teatre, un institut d'investi­gació, una escola i, per suposat, una compa­nyia de ballet.

   Aquesta institució única en el seu gènere utilitza un mètode orifginal per reclutar els seus ballarins. Cada any, durant el mes de ge­ner, arriben candidats de tot arreu de Grècia per participar, amb els veterans de la compa­nyia, en assaigs que duren uns tres mesos, el temps necessari per a descartar els qui no han arribat al nivell exigit. Després d'aquesta pri­mera selecció, només resten una trentena de postulants, entre els quals seran escollits els nous ballarins abans de començar les repre­sentacions el mes de maig.

   Un cop admesos, els ballarins han de tre­ballar tres hores diàries (assaigs i especta­cles inclosos), cada dia de la setmana, durant els cinc mesos de l'estiu. Llur dedicació al treball no està pas motivada pel modest sou que perceben per a cobrir les despeses més indispensables, sinó per un veritable amor a l'art.

   Quan el Teatre decideix d'incloure en el seu programa les danses i cants d'una illa o d'un poble concret, un equip d'especialistes es tras­llada a l'indret a fi de recollir informació sobre la història i les tradicions locals. Més endavant, un grup del Teatre, al qual se solen afegir al­guns ballarins, passa uns quants dies al poble a fi de tenir contacte amb els habitants i es­tudiar-ne la cultura. Entrevisten els vells del poble, els conviden a tocar llur música i danses tradicionals, fan enregistraments i, finalment, porten aquesta documentació a Atenes, on músics i ballarins es dedicaran a estudiar-la.

   Després conviden un petit grup de gent del poble a viatjar a la capital. Tota la companyia toca i balla amb ells; cadascú es pot amarar, ai­xí, de les particularitats de llurs estils. Els visi­tants se senten orgullosos d'actuar durant una temporada com a ambaixadors de llur cultura local. Alhora això els estimula la voluntat de perpetuar aquestes tradicions a la pròpia co­munitat. Actualment, el ballet del Teatre ha inclòs en el seu repertori danses i cants d'uns vuitanta pobles i cada any s'enriqueix amb aportacions d'un poble o dos més.

   Hom utilitza el mateix mètode per a la mú­sica. Es dóna una atenció especial a l'especifi-citat de l'estil vocal i de la interpretació de ca­da poble, com també als instruments. La companyia té dos cantants i quinze músics tradicionals titulars que participen cada dia en els assaigs i els espectacles. No es balla mai amb música enregistrada, a fi de preservar la relació personal que hi ha entre ballarins i músics, que és una de les característiques de la cultura popular tradicional.

   També es dóna una gran importància al vestuari. El Teatre té una de les principals col·leccions del país de vestits tradicionals grecs: 2 500 segons el darrer inventari, la mei­tat dels quals tenen entre cinquanta i cent anys d'antiguitat. Com que aquests vestits ja no es poden trobar al comerç, cal comprar-los a la gent dels pobles o bé fabricar-los segons els mètodes tradicionals de teixit, tintura i brodat.

   En tant que conservatori i centre d'art po­pular, una de les activitats principals del Teatre consisteix a proposar cursos de dansa per a afeccionats i professionals, i fins i tot per a infants. Cada cap de setmana s'organitzen tallers en els quals els alumnes poden inter­pretar, amb vestits tradicionals, balls i músi­ques d'una regió grega. També es fan cursos d'estiu per a professors estrangers que vul­guin integrar els ballets folklòrics grecs en llurs programes d'ensenyament. Un mitjà ex­cel·lent per a assegurar la perennitat d'aquesta cultura arreu del món.

   Finalment, el Teatre de Dansa Grega també funciona com una empresa d'enregistrament i edició. Fins ara ha realitzat 45 discs i cassets, i també nombrosos llibres etnogràfics que trac­ten diversos aspectes de la dansa, la música i els vestits grecs.

                                                                        Alkis Raftis

 

Sociòleg grec, és president del Teatre de Dansa Grega Dora Stratou, a Atenes, i membre del Consell Internacional de la Dansa. És autor de diverses obres sobre temes de la seva especialitat entre les quals destaquem The World of Greek Dance (L'univers de la dansa grega, 1987).

RaftisA01Catalan

Catalan 1

Catalan 2

 

 

 

Sunday the 30th. Alkis Raftis Personal website.